Natilla!

Marta... sé qe faig mooolt tard, ho sento. Bueno, de fet d'aqi un quart d'hora deixarà de ser el teu aniversari, imagina't si vaig tard. Marta, a més ja saps qe aqestes coses d'escriure no són el meu foort, jo prefereixo dir-te les coses aixi pim pam... ( i sii, sense cap mena de fil conductor,i expressant-me de pena).

Res, passant al tema principal, és a dir tu, direm qe ets genial (però això espero q ja sàpigues qe ho penso, i per tant no et vindrà de nou).

Qe t'aprecio, qe vull qe no deixis d ser la meva natilla, qe vull segur veient obres de teare, qe vull seguir llegint coses teves, qe vull seguir passant mil aventures amb tu..
natilla, martoona, martooot.
qe et deixo.. perqe al principi he dit qe no més faltava un quart d'hora i ja em passare massa de temps.
Res princesa, qe avui és el teu dia.
qe segueixis rient com sempre, i fent tonteries, i segueix sent natilla, perquè un dia vem dir qe si se'n va una, se'n va toot.

ptoons martoOona!
:) ahh, i qe t'estimo, qe també ho saps.

coricori.