Marta, qui t'anava a dir que aquest dia 

arribaria. N'estic segura de què, com gairebé tothom, has somiat amb aquest meravellós moment que t'obre les portes i t'endinsa en el camí de la vida adulta. Podria passar-me hores enumerant les responsabilitats que amb el pas dels dies, dels, mesos, dels anys … aniran caient sobre teu tal i com ho fan les gotes de pluja sobre la nostra terra estimada. Si mes no, jo no tinc suficient experiència, i ni molt menys saviesa, per detallar-te com pot ser el teu futur.

Però això si, em vec amb cor de dir-te que durant un període molt curt, els nostres destins ens van brindar l'oportunitat de trobar-nos a York. Marta, tu ets un dels millors records que tinc d'aquelles setmanes i se que mai oblidaré a la noia que deia que m'assemblava a l' Isona, ni tampoc oblidaré aquell plat de “fish & chips”, ni la caminada per trobar la ciutat amb en David, ni... hi ha tant que recordaré!! Gràcies per aquells dies.

Per tal de d'acomiadar-me, em permetré el luxe de demanar un petit desig per algú que avui es fa gran. Desitjo que siguis capaç de trobar la màxima felicitat, ja que aquesta és la millor companyia de la que un pot gaudir durant la vida, i la que es capaç d'atreure-ho tot.

Milions de felicitats i milions de petons.

Gloria.